Inspired by Magazine

Cosmos

El calendari còsmic

Durant gairebé tota la història de l'univers no hem existit. Si tota aquesta història cabés en un sol any, els humans hauríem arribat el 31 de desembre al vespre.

8 min de lectura · Dades: Planck Collaboration, revistes científiques citades al final · Actualitzat el 17 de novembre de 2026

Durant la major part de la història de l'univers no hem existit. Ni nosaltres, ni la vida, ni la Terra, ni el sistema solar, ni el nostre Sol. En la gran història de tot plegat, fa només uns minuts que la humanitat va aprendre a fer servir el foc.

L'univers va néixer fa 13.800 milions d'anys. La Terra no es va començar a formar fins fa uns 4.500 milions d'anys. Això vol dir que durant dues terceres parts de la història de l'univers no existia res del que coneixem.

Per fer aquestes xifres més properes i imaginables, l'astrofísic Carl Sagan va idear el calendari còsmic: la història de l'univers, des del Big Bang fins avui, comprimida en els 365 dies d'un any. L'any comença l'1 de gener amb el Big Bang i s'acaba just en el moment en què llegeixes aquestes línies, el 31 de desembre a mitjanit.

En aquest article recuperem el calendari còsmic de Sagan, que la seva dona i col·laboradora, l'escriptora i productora Ann Druyan, va tornar a fer servir a la sèrie divulgativa Cosmos. L'hem refet amb les dates que la ciència dona per bones avui.

L'escala

Si 13.787 milions d'anys són un any, cada dia del calendari equival a 37,8 milions d'anys. Cada hora, a 1,6 milions. Cada minut, a 26.200 anys. I cada segon, a 437 anys.

Baixa a poc a poc. A mesura que avancem, el calendari s'apropa al final de l'any: primer el desembre, després l'últim dia, l'última hora, l'últim minut i els últims segons.

1 de gener, 00:00

El Big Bang

Tot l'univers que coneixem, i el que encara no coneixem, comença a expandir-se. No és una explosió en un punt de l'espai: és l'espai mateix el que s'estira, a tot arreu alhora.

En una fracció minúscula del primer segon, l'espai creix d'una manera enorme. Catorze minuts més tard, al calendari, l'univers ja s'ha refredat prou perquè es formin els primers àtoms.

Del 4 al 21 de gener

Primeres estrelles i primeres galàxies

Cap al 4 o 5 de gener neixen les primeres estrelles. Totes ja s'han apagat: eren enormes i van viure només uns quants milions d'anys. Al nostre Sol encara li falten mesos per començar a formar-se.

El 8 de gener ja hi ha galàxies: són les més antigues que ha vist el telescopi James Webb. Cap al 21 de gener es comencen a formar les parts més antigues de la nostra, la Via Làctia.

El seu nom arribarà uns 13.000 milions d'anys més tard, a l'antiga Grècia, que hi veia un camí de llet al cel. En una galàxia d'entre 100.000 i 400.000 milions d'estrelles, quants noms diferents creu el lector que li hauran donat altres mons?

Setembre

El Sol, la Terra i la vida

El 2 de setembre neix el Sol. Al seu voltant, un disc de gas i pols forma els planetesimals que acabaran sent els vuit planetes del sistema solar. L'endemà, un xoc gegant contra la jove Terra forma la Lluna.

Cap al 30 de setembre trobem les primeres proves segures de vida: estromatòlits d'Austràlia, construïts per microbis. Organismes extremadament simples. Potser la vida va començar abans, a mitjan setembre, però encara es debat.

Octubre i novembre

Dos mesos de vida microscòpica

El 28 d'octubre, els microbis que fan la fotosíntesi omplen l'aire d'oxigen. Sense aquest canvi, no existiria cap animal.

Cap al 18 de novembre apareixen les primeres cèl·lules complexes, amb nucli. Poc després, els primers organismes pluricel·lulars. I el 4 de desembre, la prova fòssil més antiga de reproducció sexual: una alga vermella.

Durant tot aquest temps, gairebé tres mesos del calendari, la vida a la Terra és microscòpica.

Del 13 al 21 de desembre

La vida surt del mar

Després que la Terra quedi gairebé tota coberta de gel, el 16 de desembre apareixen els primers animals grans. L'endemà, el 17, comença l'explosió del Cambrià: en poc temps apareixen gairebé tots els grans grups d'animals.

Cap al 19 de desembre, les plantes colonitzen la terra ferma. Les segueixen els primers animals terrestres, el 20, i els primers vertebrats que caminen fora de l'aigua, el 21.

Del 25 al 30 de desembre

Dinosaures, flors i un asteroide

El dia de Nadal, la Gran Mortaldat extingeix la gran majoria d'espècies marines. Aquell mateix vespre apareixen els primers dinosaures, i el 26, els primers mamífers.

El 28 de desembre apareixen les primeres flors. Una de les més antigues que coneixem és la Montsechia, una planta aquàtica trobada al Montsec, a Lleida. Durant els milions d'anys següents, les plantes amb flor s'estendran per tot el món.

El 30 de desembre a les 6 del matí, un asteroide d'entre 10 i 15 quilòmetres impacta a Chicxulub, a l'actual Mèxic. S'extingeixen els dinosaures, excepte els que avui anomenem ocells, i els mamífers ocupen els espais que han quedat lliures.

31 de desembre, de 19:33 a 23:22

L'últim dia de l'any

A les 19:33 del vespre, el llinatge humà se separa del dels ximpanzés. A les 21:54 apareixen les primeres eines de pedra, i a les 22:13, el nostre gènere, Homo.

A les 23:22, els humans ja fan servir el foc. El seu ús ho transformarà absolutament tot: des de l'alimentació fins a les relacions humanes.

31 de desembre, de 23:44 a 23:58

Nosaltres

A les 23:45, els humans ja saben encendre foc, no només aprofitar-lo.

A les 23:48, només dotze minuts abans de mitjanit, apareix la nostra espècie, Homo sapiens, a l'Àfrica. Els fòssils més antics són del Marroc.

A un minut i mig de mitjanit, fa uns 40.000 anys, desapareixen els últims neandertals. Des d'aleshores, som l'única espècie humana. Però una part dels seus gens continua viva en nosaltres.

L'últim minut

D'Amèrica a l'escriptura

A 50 segons, Homo sapiens ja és a Amèrica: hi havia arribat a peu per Beríngia, la terra que unia Àsia i Amèrica quan el nivell del mar era més baix.

A 26 segons, comença l'agricultura, primer a l'Orient Mitjà i després, de manera independent, a una desena de regions més. Molts grups humans es tornen sedentaris, i això canviarà el destí de la nostra història.

A 12 segons apareix l'escriptura. Tota la història escrita cap en aquests últims dotze segons.

Els últims cinc segons

La història

A 4,6 segons de mitjanit apareix el cristianisme, que acabarà sent la religió oficial de l'Imperi romà.

A 1,2 segons, Colom arriba al Carib i comença el contacte permanent entre Europa i Amèrica, un continent que ja feia milers d'anys que estava habitat.

A mig segon, el 1789, esclata la Revolució Francesa, que a la nostra tradició marca l'inici de l'edat contemporània. I a 0,13 segons, l'ésser humà trepitja la Lluna.

Tot l'any1 dia = 37,8 milions d'anys
    UniversTerra i vidaHumans

    L'any, repartit

    Si es mira l'any sencer de cop, la proporció és clara: durant dues terceres parts no existia ni el Sol. La vida microscòpica ocupa gairebé tota la resta. I el llinatge humà és una franja tan prima que costa veure-la.

    Proporció de l'any còsmic que ocupa cada etapa. Els límits són el naixement del Sol, els primers fòssils de vida, els primers animals grans i la separació entre humans i ximpanzés.

    La teva vida, al calendari

    En aquesta escala, cada segon equival a 437 anys. Una vida humana sencera no arriba ni a un quart de segon.

    Avui, a mitjanit

    Internet. L'Antropocè. El canvi climàtic. L'ésser humà a la Lluna. La globalització. Les armes nuclears. Les Nacions Unides. El capitalisme global i la democràcia liberal en crisi. La interdependència mundial. L'exploració espacial. La innovació. La ciència.

    I demà

    El canvi climàtic. La sisena extinció massiva. L'exploració espacial. Cooperació o confrontació? Democràcia? La fi d'Homo sapiens? Les armes nuclears. Pau? Seguretat i privacitat. Internet. La intel·ligència artificial. L'eradicació de la pobresa? L'automatització. La desigualtat. Un altre món és possible?

    Metodologia. L'edat de l'univers és la del satèl·lit Planck (13.787 ± 20 milions d'anys). Un any de 365 dies: 1 dia = 37,8 milions d'anys; 1 segon = 437 anys. Per a cada esdeveniment fem servir l'estimació actual més acceptada; quan hi ha debat, ho diem al text. Les dates de la prehistòria i de la geologia tenen marges d'error que al calendari poden voler dir hores o dies.

    Fonts.

    1. Calendari còsmic. Sagan, C. (1977). The Dragons of Eden. Nova York: Random House, cap. 1. Druyan, A. i Soter, S. (2014). «Standing Up in the Milky Way», Cosmos: A Spacetime Odyssey, ep. 1. Druyan, A. (2020). «Ladder to the Stars», Cosmos: Possible Worlds, ep. 1. Les dates de la sèrie són diferents de les d'aquest article, que fa servir les estimacions científiques actuals.
    2. Big Bang i edat de l'univers. Planck Collaboration 2020, A&A 641, A6. doi.org/10.1051/0004-6361/201833910
    3. Primers àtoms. Planck Collaboration 2020, A&A 641, A6. doi.org/10.1051/0004-6361/201833910
    4. Primeres estrelles. Bromm & Yoshida 2011, ARA&A 49, 373. doi.org/10.1146/annurev-astro-081710-102608
    5. Primeres galàxies. Naidu et al. 2026, OJAp 9; Carniani et al. 2024, Nature 633, 318. doi.org/10.33232/001c.156033
    6. Via Làctia. Xiang & Rix 2022, Nature 603, 599. doi.org/10.1038/s41586-022-04496-5
    7. Sol i sistema solar. Connelly et al. 2012, Science 338, 651. doi.org/10.1126/science.1226919
    8. Lluna. Barboni et al. 2017, Sci. Adv. 3, e1602365. doi.org/10.1126/sciadv.1602365
    9. Minerals més antics. Wilde et al. 2001, Nature 409, 175. doi.org/10.1038/35051550
    10. Avantpassat comú de la vida. Moody et al. 2024, Nat. Ecol. Evol. 8, 1654. doi.org/10.1038/s41559-024-02461-1
    11. Primers fòssils de vida. Djokic et al. 2017, Nat. Commun. 8, 15263; Allwood et al. 2006, Nature 441, 714. doi.org/10.1038/ncomms15263
    12. Gran Oxidació. Poulton et al. 2021, Nature 592, 232; Gumsley et al. 2017, PNAS 114, 1811. doi.org/10.1038/s41586-021-03393-7
    13. Cèl·lules complexes. Miao et al. 2019, Precambrian Res. 321, 172; Javaux & Lepot 2018, Earth-Sci. Rev. 176, 68. doi.org/10.1016/j.precamres.2018.11.019
    14. Reproducció sexual. Gibson et al. 2018, Geology 46, 135. doi.org/10.1130/G39829.1
    15. Pluricel·lulars. Zhu et al. 2016, Nat. Commun. 7, 11500. doi.org/10.1038/ncomms11500
    16. Terra bola de gel. Hoffman et al. 2017, Sci. Adv. 3, e1600983. doi.org/10.1126/sciadv.1600983
    17. Primers animals grans. Matthews et al. 2021, GSA Bulletin 133, 612. doi.org/10.1130/B35646.1
    18. Explosió del Cambrià. Cohen et al., ICS International Chronostratigraphic Chart v2024/12. stratigraphy.org/chart
    19. Plantes a terra. Wellman et al. 2003, Nature 425, 282; Morris et al. 2018, PNAS 115, E2274. doi.org/10.1073/pnas.1719588115
    20. Animals a terra. Brookfield, Catlos & Suarez 2021, Hist. Biol. 33, 2014. doi.org/10.1080/08912963.2020.1762593
    21. Vertebrats a terra. Niedzwiedzki et al. 2010, Nature 463, 43. doi.org/10.1038/nature08623
    22. Gran Mortaldat. Burgess, Bowring & Shen 2014, PNAS 111, 3316. doi.org/10.1073/pnas.1317692111
    23. Primers dinosaures. Martinez et al. 2011, Science 331, 206. doi.org/10.1126/science.1198467
    24. Primers mamífers. Luo 2007, Nature 450, 1011. doi.org/10.1038/nature06277
    25. Primeres flors (Montsechia). Gomez et al. 2015, PNAS 112, 10985; Barba-Montoya et al. 2018, New Phytol. 218, 819. doi.org/10.1073/pnas.1509241112
    26. Asteroide de Chicxulub. Renne et al. 2013, Science 339, 684. doi.org/10.1126/science.1230492
    27. Separació d'humans i ximpanzés. Langergraber et al. 2012, PNAS 109, 15716; Brunet et al. 2002, Nature 418, 145. doi.org/10.1073/pnas.1211740109
    28. Eines de pedra. Harmand et al. 2015, Nature 521, 310. doi.org/10.1038/nature14464
    29. Gènere Homo. Villmoare et al. 2015, Science 347, 1352. doi.org/10.1126/science.aaa1343
    30. Ús del foc. Berna et al. 2012, PNAS 109, E1215; Goren-Inbar et al. 2004, Science 304, 725. doi.org/10.1073/pnas.1117620109
    31. Encendre foc. Davis et al. 2025, Nature 649, 631; Roebroeks & Villa 2011, PNAS 108, 5209. doi.org/10.1038/s41586-025-09855-6
    32. Homo sapiens. Richter et al. 2017, Nature 546, 293; Hublin et al. 2017, Nature 546, 289. doi.org/10.1038/nature22335
    33. Últims neandertals. Higham et al. 2014, Nature 512, 306. doi.org/10.1038/nature13621
    34. Humans a Amèrica. Bennett et al. 2021, Science 373, 1528; Pigati et al. 2023, Science 382, 73. doi.org/10.1126/science.adh5007
    35. Agricultura. Zeder 2011, Curr. Anthropol. 52, S221; Larson et al. 2014, PNAS 111, 6139. doi.org/10.1086/659307
    36. Escriptura. Woods (ed.) 2010, Visible Language, Oriental Institute Museum Publ. 32. isac.uchicago.edu/sites/default/files/uploads/shared/docs/oimp32.pdf
    37. Arribada a la Lluna. NASA. www.nasa.gov/mission/apollo-11/
    38. Cristianisme, Colom i Revolució Francesa. Cronologia històrica general.