Cosmos
Durant gairebé tota la història de l'univers no hem existit. Si tota aquesta història cabés en un sol any, els humans hauríem arribat el 31 de desembre al vespre.
Durant la major part de la història de l'univers no hem existit. Ni nosaltres, ni la vida, ni la Terra, ni el sistema solar, ni el nostre Sol. En la gran història de tot plegat, fa només uns minuts que la humanitat va aprendre a fer servir el foc.
L'univers va néixer fa 13.800 milions d'anys. La Terra no es va començar a formar fins fa uns 4.500 milions d'anys. Això vol dir que durant dues terceres parts de la història de l'univers no existia res del que coneixem.
Per fer aquestes xifres més properes i imaginables, l'astrofísic Carl Sagan va idear el calendari còsmic: la història de l'univers, des del Big Bang fins avui, comprimida en els 365 dies d'un any. L'any comença l'1 de gener amb el Big Bang i s'acaba just en el moment en què llegeixes aquestes línies, el 31 de desembre a mitjanit.
En aquest article recuperem el calendari còsmic de Sagan, que la seva dona i col·laboradora, l'escriptora i productora Ann Druyan, va tornar a fer servir a la sèrie divulgativa Cosmos. L'hem refet amb les dates que la ciència dona per bones avui.
Si 13.787 milions d'anys són un any, cada dia del calendari equival a 37,8 milions d'anys. Cada hora, a 1,6 milions. Cada minut, a 26.200 anys. I cada segon, a 437 anys.
Baixa a poc a poc. A mesura que avancem, el calendari s'apropa al final de l'any: primer el desembre, després l'últim dia, l'última hora, l'últim minut i els últims segons.
Tot l'univers que coneixem, i el que encara no coneixem, comença a expandir-se. No és una explosió en un punt de l'espai: és l'espai mateix el que s'estira, a tot arreu alhora.
En una fracció minúscula del primer segon, l'espai creix d'una manera enorme. Catorze minuts més tard, al calendari, l'univers ja s'ha refredat prou perquè es formin els primers àtoms.
Cap al 4 o 5 de gener neixen les primeres estrelles. Totes ja s'han apagat: eren enormes i van viure només uns quants milions d'anys. Al nostre Sol encara li falten mesos per començar a formar-se.
El 8 de gener ja hi ha galàxies: són les més antigues que ha vist el telescopi James Webb. Cap al 21 de gener es comencen a formar les parts més antigues de la nostra, la Via Làctia.
El seu nom arribarà uns 13.000 milions d'anys més tard, a l'antiga Grècia, que hi veia un camí de llet al cel. En una galàxia d'entre 100.000 i 400.000 milions d'estrelles, quants noms diferents creu el lector que li hauran donat altres mons?
El 2 de setembre neix el Sol. Al seu voltant, un disc de gas i pols forma els planetesimals que acabaran sent els vuit planetes del sistema solar. L'endemà, un xoc gegant contra la jove Terra forma la Lluna.
Cap al 30 de setembre trobem les primeres proves segures de vida: estromatòlits d'Austràlia, construïts per microbis. Organismes extremadament simples. Potser la vida va començar abans, a mitjan setembre, però encara es debat.
El 28 d'octubre, els microbis que fan la fotosíntesi omplen l'aire d'oxigen. Sense aquest canvi, no existiria cap animal.
Cap al 18 de novembre apareixen les primeres cèl·lules complexes, amb nucli. Poc després, els primers organismes pluricel·lulars. I el 4 de desembre, la prova fòssil més antiga de reproducció sexual: una alga vermella.
Durant tot aquest temps, gairebé tres mesos del calendari, la vida a la Terra és microscòpica.
Després que la Terra quedi gairebé tota coberta de gel, el 16 de desembre apareixen els primers animals grans. L'endemà, el 17, comença l'explosió del Cambrià: en poc temps apareixen gairebé tots els grans grups d'animals.
Cap al 19 de desembre, les plantes colonitzen la terra ferma. Les segueixen els primers animals terrestres, el 20, i els primers vertebrats que caminen fora de l'aigua, el 21.
El dia de Nadal, la Gran Mortaldat extingeix la gran majoria d'espècies marines. Aquell mateix vespre apareixen els primers dinosaures, i el 26, els primers mamífers.
El 28 de desembre apareixen les primeres flors. Una de les més antigues que coneixem és la Montsechia, una planta aquàtica trobada al Montsec, a Lleida. Durant els milions d'anys següents, les plantes amb flor s'estendran per tot el món.
El 30 de desembre a les 6 del matí, un asteroide d'entre 10 i 15 quilòmetres impacta a Chicxulub, a l'actual Mèxic. S'extingeixen els dinosaures, excepte els que avui anomenem ocells, i els mamífers ocupen els espais que han quedat lliures.
A les 19:33 del vespre, el llinatge humà se separa del dels ximpanzés. A les 21:54 apareixen les primeres eines de pedra, i a les 22:13, el nostre gènere, Homo.
A les 23:22, els humans ja fan servir el foc. El seu ús ho transformarà absolutament tot: des de l'alimentació fins a les relacions humanes.
A les 23:45, els humans ja saben encendre foc, no només aprofitar-lo.
A les 23:48, només dotze minuts abans de mitjanit, apareix la nostra espècie, Homo sapiens, a l'Àfrica. Els fòssils més antics són del Marroc.
A un minut i mig de mitjanit, fa uns 40.000 anys, desapareixen els últims neandertals. Des d'aleshores, som l'única espècie humana. Però una part dels seus gens continua viva en nosaltres.
A 50 segons, Homo sapiens ja és a Amèrica: hi havia arribat a peu per Beríngia, la terra que unia Àsia i Amèrica quan el nivell del mar era més baix.
A 26 segons, comença l'agricultura, primer a l'Orient Mitjà i després, de manera independent, a una desena de regions més. Molts grups humans es tornen sedentaris, i això canviarà el destí de la nostra història.
A 12 segons apareix l'escriptura. Tota la història escrita cap en aquests últims dotze segons.
A 4,6 segons de mitjanit apareix el cristianisme, que acabarà sent la religió oficial de l'Imperi romà.
A 1,2 segons, Colom arriba al Carib i comença el contacte permanent entre Europa i Amèrica, un continent que ja feia milers d'anys que estava habitat.
A mig segon, el 1789, esclata la Revolució Francesa, que a la nostra tradició marca l'inici de l'edat contemporània. I a 0,13 segons, l'ésser humà trepitja la Lluna.
Si es mira l'any sencer de cop, la proporció és clara: durant dues terceres parts no existia ni el Sol. La vida microscòpica ocupa gairebé tota la resta. I el llinatge humà és una franja tan prima que costa veure-la.
En aquesta escala, cada segon equival a 437 anys. Una vida humana sencera no arriba ni a un quart de segon.
Internet. L'Antropocè. El canvi climàtic. L'ésser humà a la Lluna. La globalització. Les armes nuclears. Les Nacions Unides. El capitalisme global i la democràcia liberal en crisi. La interdependència mundial. L'exploració espacial. La innovació. La ciència.
El canvi climàtic. La sisena extinció massiva. L'exploració espacial. Cooperació o confrontació? Democràcia? La fi d'Homo sapiens? Les armes nuclears. Pau? Seguretat i privacitat. Internet. La intel·ligència artificial. L'eradicació de la pobresa? L'automatització. La desigualtat. Un altre món és possible?
Metodologia. L'edat de l'univers és la del satèl·lit Planck (13.787 ± 20 milions d'anys). Un any de 365 dies: 1 dia = 37,8 milions d'anys; 1 segon = 437 anys. Per a cada esdeveniment fem servir l'estimació actual més acceptada; quan hi ha debat, ho diem al text. Les dates de la prehistòria i de la geologia tenen marges d'error que al calendari poden voler dir hores o dies.
Fonts.