Societat
Si al món només hi visquessin cent persones, de què moririen? De guerres? De gana? Les respostes no són les que solem imaginar.
Nosaltres, Homo sapiens, vam ser una vegada el que avui consideraríem una espècie en perill d'extinció. La genètica suggereix que durant gran part de la nostra història vam tenir la diversitat genètica d'una població d'uns 10.000 reproductors. El nombre real de persones devia ser més gran, repartit per tota l'Àfrica, però era una xifra petitíssima.
Avui, uns 8.300 milions d'aquells mateixos animals africans habiten el planeta Terra. Les Nacions Unides calculen que el 2050 serem uns 9.700 milions.
La clau de l'èxit, per dir-ho d'alguna manera, és la gran reducció de la mortalitat. Durant la major part de la nostra història, tant la natalitat com la mortalitat han estat molt elevades, però gairebé sempre equivalents: la població creixia molt poc, o gens. Només a partir de la Revolució Industrial la població mundial creix per primera vegada a un ritme molt alt, gràcies als avenços en tecnologia, salut, agricultura i higiene.
Des del 1950, a més, també cauen els naixements. La distància entre les dues línies és el que fa créixer la població. Segons les projeccions de l'ONU, cap al 2084 les dues línies es creuaran i la població mundial deixarà de créixer.
Si les malalties, la gana i les guerres eren les principals causes de mort en el passat, de què mor el món ara?
Per respondre-ho, hem fet un exercici mental: reduir els milions de morts que hi ha cada any al món a només cent persones, proporcionalment. Si la Terra estigués poblada per cent habitants, de què moririen?
Cada any moren al món uns 60 milions de persones. Si fossin només cent, cada un d'aquests punts representaria unes 600.000 morts reals.
Dades del 2023, l'any més recent de l'estudi Global Burden of Disease de l'IHME.
32 de cada 100 persones moririen de malalties del cor i dels vasos sanguinis, com els infarts i els ictus. Més de 19 milions de persones moren cada any per problemes cardiovasculars. És la primera causa de mort al món.
18 de cada 100 persones moririen per la suma dels diferents tipus de càncer. Causen 10,6 milions de morts l'any: la població de més de sis ciutats com Barcelona. És la segona causa de mort al món.
11 de cada 100 persones moririen per dues causes que afecten els pulmons. 7, per malalties respiratòries cròniques, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). I 4, per infeccions de les vies respiratòries, com la pneumònia.
En total, 6,7 milions de morts l'any.
4 de cada 100 moririen per la suma de les diferents malalties digestives, com la cirrosi del fetge: 2,4 milions de morts l'any.
4 més moririen de demència, un deteriorament de la memòria i de la ment causat per diferents malalties que afecten el cervell, com l'alzheimer: 2,2 milions de morts l'any.
Les altres 31 persones moririen per causes molt més petites: cadascuna mata només unes poques persones de cada cent, o fins i tot menys d'una.
Les veiem una per una més avall.
Si es miren totes juntes, les causes de mort més grans del món no són les que solem imaginar. Com a mínim set de cada deu morts són per malalties no transmissibles, com les del cor, el càncer o la diabetis.
En un món de cent habitants, algunes causes de mort només en matarien tres, dues o una. I d'altres, menys d'una.
3 moririen de diabetis, i 3 més de malalties renals.
I gairebé 3 de cada 100 morts al món són de nadons que moren per complicacions del naixement durant el seu primer mes de vida, com la prematuritat. Són 1,6 milions de vides l'any.
Els accidents de trànsit matarien 2 persones.
La diarrea, 2 més. La majoria d'aquestes morts es produeixen en països on molta gent no té accés a aigua potable segura: l'aigua contaminada transmet malalties com la diarrea. Una de cada quatre persones del món, 2.100 milions, no té aigua potable gestionada de manera segura a casa. És un tipus de mort perfectament evitable.
I la tuberculosi, una malaltia curable, 2 més.
La COVID-19, que el 2021 va causar més de 14 de cada 100 morts, el 2023 ja n'era 1. També en causarien una cadascun el VIH/sida, el suïcidi i la malària.
Així és. En un món de cent persones, el 2023 la suma de morts per homicidis, terrorisme i conflictes armats faria gairebé una sola mort. El 2025, amb més guerres, ja en seria una de sencera. Tot i així, mor més gent per suïcidi que per homicidi.
Els ofegaments, el foc i els desastres naturals, junts, tampoc no arriben a una persona. Els desastres, però, varien molt d'un any a l'altre: el 2023 hi va haver el terratrèmol de Turquia i Síria.
Les últimes 10 persones moririen per la suma de totes les altres causes, cadascuna amb menys d'1 de cada 100. Algunes d'elles:
Amb el Parkinson, la meningitis, l'alcohol, les drogues i els enverinaments, hi ha també les complicacions de l'embaràs i el part, la desnutrició i moltes altres causes minoritàries.
El recompte complet de totes les causes de mort, el que permet fer els cent punts, arriba fins al 2023: recollir i comparar les dades de més de dos-cents països porta anys. Però per a algunes causes sí que hi ha xifres oficials del 2024 i del 2025. El canvi més gran són les guerres.
El 2025, les guerres i la violència contra civils van matar unes 244.600 persones, un 31 % més que l'any anterior. És un dels anys més mortífers des del genocidi de Ruanda, el 1994, sobretot per Ucraïna, el Sudan i Gaza. Les morts per violència deliberada contra civils es van multiplicar per cinc.
Per a altres causes, les xifres més recents són aquestes:
Cada xifra és de l'organisme que la vigila, amb els seus propis mètodes. Per això no es poden sumar ni comparar directament amb els cent punts del 2023, que són d'un sol estudi.
Algunes de les causes més minoritàries ocupen els telenotícies cada dia, i això fa que les vegem com amenaces més grans del que són. El 2023, al món van morir més persones de meningitis que no pas per guerres i terrorisme junts, i moltes més per infeccions respiratòries que per les drogues. Les guerres, però, varien molt: el 2025 ja van causar gairebé tantes morts com la meningitis. I l'alcohol mata molt més que les guerres: si es compten totes les morts que causa, per cirrosi, càncers, malalties del cor, accidents o violència, l'OMS en calcula uns 2,6 milions l'any, més de deu vegades les morts per guerres del 2025.
En el món en què vivim, avui mor més gent per suïcidi que per homicidi.
Si tens pensaments de suïcidi o coneixes algú que en tingui, pots trucar al 024, la línia d'atenció a la conducta suïcida. És gratuïta, confidencial i funciona les 24 hores.
Seixanta milions de morts l'any són gairebé dues persones cada segon.
Metodologia. Les causes de mort són les de l'estudi Global Burden of Disease 2023 de l'IHME per a l'any 2023: 60,0 milions de morts en total. Cada causa es compta una sola vegada i totes juntes sumen el total. Per passar a cent persones hem arrodonit amb el mètode del residu més gran, de manera que el total sigui exactament 100. Els grups «violència» (0,99) i «ofegaments, foc i desastres» (0,88) tenen menys d'una persona i els arrodonim a una. El comptador fa servir la mitjana anual: és una estimació, no un recompte en temps real.
Per què el 2023. És l'any més recent amb dades completes i comparables de tot el món. Les noves estimacions de l'Organització Mundial de la Salut, publicades l'octubre del 2026, també arriben fins al 2023 i hi coincideixen: uns 61 milions de morts, amb les malalties del cor, l'ictus i la malaltia pulmonar obstructiva crònica com a primeres causes. Per a algunes causes hi ha xifres oficials més recents, del 2024 i el 2025: les recollim a l'apartat «Què ha canviat des del 2023». Les dades de població són de l'edició del 2024 de les Nacions Unides; la següent s'ha ajornat al 2027.
Fonts.